Quehaceres

Que què fem si no treballem ni estudiem? Aquesta és una pregunta que últimament sentim molt. I perquè ens estan fent tant aquesta pregunta precisament? Doncs perque estem coneixent gent nova. Però anem per parts...

El dilluns tarda, després d'anar a l'aeroport a deixar les visites que havíem tingut, vam quedar amb una noia polaca. La Marta porta aquí nou anys vivint i està casada amb un escocès! (de moment no volem aprendre polac...). Amb ella vam estar unes dues hores i ens vem posar deures pel proper dilluns. Hem de preparar un text sobre el tema que volguem tot incloent vocabulari nou i específic del tema a tractar.

El dimarts va ser dia de descansar. Estar a casa, endreçar i anar a fer les compres del menjar (seleccionant a on comprar cada cosa depenent del preu).

El dimecres va ser intens. Al matí teníem una entrevista al Jobcentre Plus (l'INEM d'aquí) pel tema de l'atur. Allà vam estar molta estona (unes 2 hores i mitja) tot i que cal dir que l'eficiència i rapidesa britànica dista molt de l'espanyola. Entre d'altres coses ens van explicar que hem d'anar cada 15 dies a signar personalment la tarjeta, demostrant que hem fet com a mínim 3 activitats per trobar feina a la setmana. Tot i que encara no rebem l'ajuda, el procés és el mateix.

A continuació, i amb tal de poder omplir totalment els papers que ens faltaven, ens vam dirigir al centre mèdic més proper a casa. Allà ens vam donar d'alta (una mitja hora més entre omplir tota la documentació etc).

Després de dinar massa tard, vam sortir cap al centre. A on havíem quedat amb en Gary per parlar en anglès i castellà. L'home, molt simpàtic, ens va convidar a la primera 'round' en un cafè encantador del centre. Al final ens va comentar que havia d'anar-se'n perque cada dimecres es reunia en un altre bar amb tot de gent disposada a practicar castellà/anglès. Vam anar amb ell i allà vam conèixer a més gent, fins que vam marxar prop de les 12pm i encara faltava la tornada a casa caminant (40' més i sense sopar).

El dijous volíem anar a Glasgow però ho vam posposar pel temps i pel fet d'haver anat a dormir més tard del que pensàvem. Vam aprofitar per anar a l'ajuntament i entregar una documentació que ens calia per demanar més ajudes: l'ajuda per la council tax i l'ajuda pel lloguer del pis.

El divendres al matí, després de netejar la casa, vam anar a signar per primer cop l'atur. Allà ens van imprimir alguna oferta de treball per enviar el CV. En un principi aquest dia anàvem a quedar també amb un noi per practicar l'idioma però aquest ens va dir que divendres no podia ja que a la universitat feien una activitat gratuïta d'intercanvi d'idioma i ens va convidar a anar. Així doncs allà hi vam anar a parar i tot i que al principi ens va resultar una mica extrany i sorollós, ràpidament vam començar a parlar in english amb diferent gent (fins i tot ens vam trobar a una amiga from Spain; la qual ens parla d'unes classes en anglès, en les que segurament ens apuntarem, de profes natius d'aquí però en pràctiques a un preu molt reduït).

Avui, dissabte, hem anat al centre perque hem quedat a les 3pm amb un altre noi, en Salim. Em dinat pel centre (low cost -> mcdonald's -> 6 pounds) i quan hem arribat a on havíem quedat, hem vist a més gent. Aquest noi va posar un anunci de "free english conversation" i allà estàvem 5 a més d'ell. Hem estat parlant i hem quedat pel proper dissabte, a casa seva, per veure i comentar el noticiari de la tv i fer altres activitats (tot gratis). A més ens ha donat l'adreça i l'horari d'un lloc on es fan classes gratuïtes d'anglès. Ja ho tenim apuntat per dimarts que ve. 

I demà diumenge hem quedat amb en Dave. Aviam què tal!

Cramond Beach

Us presentem la millor platja que hem trobat fins al moment. És la platja de Cramond i es troba a uns 10 km del centre d'Edinburgh. Al centre de la platja hi ha una passarel·la k va fins a una illa. Depenent de la marea la passarel·la queda cuberta totalment d'aigua i no es pot arribar fins a la illa. Tot i que encara no hem pogut arribar, ens han recomanat anar-hi en les 6 hores que hi ha marea baixa.

Hem anat dues vegades. La primera, la passarel·la anava desapareixent a mesura que pujava la marea i no permetia el pas. Aquí tenia una mostra:

La segona vegada, per sorpresa nostra, no hi havia platja. La marea estava tan baixa que tot era sorra. Podies arribar fins a la illa sense necessitat de la passarel·la, caminant per la sorra. Aquest és el panorama que ens vam trobar:

Així doncs sempre és un misteri com trobarem aquest indret encantador. Potser trobem un nou paisatge quan tornem a anar amb les properes visites. Algú més s'hi vol apuntar? 

Llibre de visites - 3

El pasado fin de semana hemos recibido la visita de las Isabeles y la Judit, que han venido a pasar 3 días con nosotros.

El primer día (sábado) estuvimos en el centro viendo tiendas, que por cierto hay muchas y muy variadas. En todas veíamos letreros que ponían "Sale". La Isabel mayor creía que eso de "sale" era una cadena (como las de H&M...) y entonces, para sorpresa suya, se enteró que la palabra "sale" en inglés es rebajas, así que con razón la encontraba en todos los sitios...

El domingo visitamos el antiguo barco real (Royal Yacht Britannia) y lo recomendamos porque nos gustó mucho, fue muy interesante. Y el castillo (por fuera) también nos gustó mucho cuando lo visitamos. Y por último The Real Mary King's Close. Aquí pasamos un poco de miedo, sobre todo Judit, que no le gustó mucho ya que estaba todo muy oscuro y explicaban historias de fantasmas. No obstante, estaba todo bien recreado y fue interesante ver cómo vivían en la ciudad años atrás.

Lo que más le ha gustado a Judit ha sido encontrarse con más regalos de reyes. Ir de tiendas mirando juguetes para escoger el mejor y así canjear el bono que le habían traído los reyes magos de Oriente. Y por otro lado, lo que menos le ha gustado a Judit ha sido que su tío le obligase a comer pescado y que le chinchara. 

Nosotras en principio veníamos con la intención solo de verlos y estar en casa con ellos. Pero finalmente hemos podido dar vueltas por Edimburgo: hemos visto muchas cosas, es una ciudad muy bonita, muy limpia y a pesar de haber nieve, durante dos de los tres días ha hecho sol. Hemos notado mucho el frío (alguno más que otro) porque no estamos acostumbradas a estas temperaturas. Nos lo hemos pasado muy bien. Recomendamos que quien pueda, que venga. Y esperamos que se lo pase tan bien como lo hemos pasado nosotras.

Ah! Por cierto, mirar qué muñeco de nieve hemos hecho:

Edinburgh's Hogmanay

"Como siempre, mal y tarde..."

Finalment, per cap d'any ens vam decidir a comprar les entrades per l'Street Party. Això és una 'macrofesta' organitzada al centre de la ciutat per donar la benvinguda a l'any. Per tot arreu anunciaven aquesta celebració; amb actuacions musicals de tota mena. Començava a les 9pm però nosaltres vam arribar cap a les 10.30pm. De camí al centre ens vam anar topant amb tot de gent que ja anava molt borratxa hores abans de la mitjanit. També veiem tot de noies amb molt poca roba i amb vestits molt curts (pa lucir hay que sufrir). 

Que què vam trobar? Només entrar hi havia moltíssima gent, que feia difícil el passar, ballant música disco. Com que allò no ens agradava, vam anar a veure quines actuacions més hi havien. Hi havia una altra concert, aquest de música folk i a l'altre punta una altra també més de música electrònica. Així que ens vam quedar al de folk (no perque ens agradés en excés, sinò per que en comparació amb els altres, aquest era el 'millor'. Sense adonar-nos ja arribava la mitjanit britànica (una hora més tard que la espanyola). Es feia extrany no haver de preparar el raïm durant els minuts previs, i també estar aixecat, enmig del carrer i sense veure al ramonchu (ni a la Carbonero & friends) a la tv. Aquí hi havia molta gent jove borratxa (i també bastants tius amb faldilles) ballant a ritmes discotequeros.

Voleu saber com s'entra a l'any a Edinburgh? Doncs mireu això.

En definitiva, és una manera de entrar al nou any que no ens podíem perdre però ara ja sabem que no és re de l'altre món.

Bon any 2011!

Aquí a Edinburgh fan un Festival per cap d'any que es diu Edinburgh's Hogmanay i que dura 4 dies. Nosaltres hem anat a dos dels actes que han fet. El primer va ser la Torchlight procession + son et lumiére finale. Aquí us expliquem de què va:

Com es por entendre pel nom és una processó de torxes que recorre unes dues milles de la ciutat fins a arribar a un dels turons més elevats (Calton Hill). Pel mòdic preu de 6 lliures (que es destinaven a una obra caritativa) podies comprar una torxa o sinò fer com nosaltres, anar a mirar i a fer fotos. Amb tot plegat (25.000 persones) era bastant espectacular veure com avançava la gran filera de gent pel centre de la ciutat, per on normalment hi ha tot de cotxes.

I què passa quan està a punt d'acabar-se la torxa i no vols cremar-te la mà? No hi ha problema. Aquí ho tenen tot pensat:

Caminant, caminant... vam arribar a Calton Hill. Allà, amb vistes sobre tota la ciutat, ens vam reunir tots i ens vam aplegar per veure com calaven foc a un vaixell de mentida (a l'estil falles):

I com a traca final, els focs artificials. Amb la cançó de fons de "Fire With Fire" (Scissor Sisters) van començar a il·luminar-se el cel:

En resum: ens va agradar bastant. Va ser un bon lloc, un bon moment (el temps donava una treba: estàvem al voltant dels 6ª C) i amb tota la gent i les torxes al voltant no feia gens de fred.