Dinar de Nadal

Últimament estem molt mandrosos i no ens posem mai a actualitzar el blog, però hem pensat que el nostre dinar de Nadal al més pur estil brittish es mereixia una nova entrada. 

De tota manera començarem pel principi explicant les novetats des de l'última entrada. Després de les visites i les nostres minivacances de tres dies vam haver de tornar a la feina. El primer dia la nostre manager ens va venir a donar la "bona notícia" de que aquell cap de setmana es treballava i que hi aniria tothom, o sigui que no vam poder dir que no. Per altra banda, una companya de feina ens va començar un dia a fer moltes preguntes sobre on vivíem i el trajecte per arribar a la feina. Al final ens va dir que se li havia espatllat el cotxe i ens estava intentant demanar si els podíem portar en cotxe (a ella, el seu fill i el seu cosí, que tots treballem junts) a casa. A partir d'aquell dia els recollim abans de la feina i els portem al sortir. 

Al dia següent com a agraïment ens van portar una bossa amb alguna cosa que no sabíem molt bé què era. A l'arribar a casa vam veure que era mig gall dindi. I va ser així com de forma no planejada teníem pavo per cuinar al Nadal. Us posem unes fotos del resultat un cop cuinat. 

La següent novetat és que demà per fi és l'últim dia de feina i podrem tornar als horaris normals i a tenir temps per fer coses. Avui només ha anat a treballar l'Albert i jo estic a casa malalta, amb angines. Espero millorar ràpid i demà poder anar a treballar.

A partir d'ara intentarem tornar a actualitzar el blog amb més freqüència i anar posant fotos. Aquest dijous a la tarda inauguren el Festival que fan per cap d'any i hi anirem, que la cosa pinta molt bé, així que prometem posar algunes fotos. 

Llibre de visites - 2

El passat diumenge dia 12 vaig trepitjar per segon cop terres escoceses disposada a fer una visita a la Núria i l’Albert i compartir amb ells tres dies de la seva ‘vida a Edinburgh’.

En arribar tot va ser molt confortable, a l’aeroport tones de neu amuntegades m’esperaven a més dels dos autòctons, la Laia i l’Eva tapades fins a les celles i en arribar a la porta de casa seva hi havia una cinta que deia quarentena, que tranquil·litzador! (va ser una broma seva).

En entrar a casa vaig descobrir un racó, que sense gaires pretensions, s’han anat fent seu i on estan molt ben instal·lats i ténen tot allò que necessiten. Vàrem estar voltant per la part antiga,  pujant a Calton Hill,  veient la zona comercial, vivint la vida assosegada que viuen ells, buscant les ofertes de la tarda al Tesco, dinant en un restaurant típic i, amb molt d’encant per cert, i moltes coses més que si voleu saber haureu d’anar a descobrir en persona. Però el que més he vist aquest dies és que estàn adaptats al lloc i que saben bellugar-se d’allò més bé en un país estranger, del que encara no dominen l’idioma!!! Però tot arribarà.

En resum, com ho he passat tan bé i vull continuar veient la vostra adaptació (recordeu que heu de trobar un pub per escoltar música en directe), m’he deixat l’mp3 amb la intenció de tornar aviat. 

Esther

Llibre de visites - 1

Hola a todos!!

Este pasado fin de semana Albert y Nuria recibieron nuestra visita. Somos Eva y Laia, dos amigas de la pareja.

Para todos aquellos que tengáis en mente visitar a Nuria y Albert o que simplemente os guste la ciudad…os animo a hacerlo!! Con Ryanair tenéis las mil y una ofertas!

Laia y yo nos animamos mucho más al ver los precios!! Nuestra aventurilla despegó el viernes noche y aterrizó el lunes noche!!Solo salir del avión visualizamos una enorme montaña de casi 5 metros de nieve…!!Al verla nos hicimos a la idea de cómo llegó a estar la ciudad!!

A continuación nos hicieron pasar por la típica cola de serpiente para enseñar el DNI, que después del viaje y de los nervios no es muy recomendable….!! Después de 30 min. de cola…estábamos deseosas de encontrarnos con ellos y cual fue nuestra sorpresa????el mundo es un pañuelo!! En el mismo avión viajaban 2 chicos que eran conocidos de no sé quién, amigos de Albert y otro de Nuria pero que no se conocían entre ellos….bueno un culebrón de aeropuerto vamos!!!! Con lo cual…al vernos a nosotras ya no fue tan emocionante después de la sorpresa anterior!!!jaajaj!!Una vez llegamos a la casita victoriana, caímos en una cruel broma…los muy habían precintado la entrada con una cinta embaladora que ponía QUARANTAINE, y claro nuestra impresión fue que los de la inmobiliaria les habían cerrado la casa…ves a saber..!!!! Todo quedó en una broma!! Esa noche hablamos largo y tendido ya que hacía dos meses que no nos veíamos.

Al despertar al día siguiente, nos sirvieron un buenísimo y variado desayuno. Ya con el estómago lleno nos fuimos directos al conocido Castillo de Edinburgh. Para quien esté interesado en visitar la ciudad en un fin de semana dejando las afueras para otra ocasión, está genial. De casa de Nuria hasta el centro teníamos 20min.  Fuimos previsores, y ese día al levantarnos compramos las entradas por Internet ya que nos salían más baratas.

Además compramos en la web un audio guía en español y encargamos a Albert, la importante y difícil misión de escuchar la explicación y decírnosla al mismo tiempo!!! La visita al Castillo fue interesante. A mediodía comimos en un restaurante de comida rápida (Pret a Manger). Nos pedimos unos bocadillos y por la tarde fuimos a un centro comercial llamado JENNERS en el que vimos un sinfín de cosas para comprar y regalar.

Hay que visitar las calles más concurridas como Princess Street, Royal Mile que une el Castillo de Edimburgo con el Palacio de Holyroodhouse y locales como The Last Drop, The Elephant House, Bobby’s Bar etc…cada uno con su  historia real!!

Algo muy curioso de ver es un mercadillo de segunda mano que montan en un parking, le llaman “Sunday Market”  hay de todo y en buenas condiciones!

También fuimos a Calton Hill que es una colina levantada a 90 metros de la ciudad, y claro desde allí había unas vistas chulísimas de la ciudad. Al ir en fechas navideñas la ciudad estaba muy bonita con adornos navideños y mercadillos típicos de navidad.

Había mucho ambiente festivo. A parte, también te recordaban donde estabas, porque en cada esquina había alguien tocando la gaita y vestido con el típico traje de gaitero y tocaban genial.

Eso sí, seguro que pasaban un frío, porque todos llevaban falda a cuadros!! Porque frío hacía, y bastante, como mucho estuvimos a -4º, pero tuvimos suerte porque todos los días hizo sol.

Bueno solo decir que nos lo pasamos genial!!! Que nos cuidaron súper bien y que Edimburgo es precioso…que si queréis saber más ya sabéis!! Una vez al año hacer turismo no es malo!!! Jajajaj!!!

Laia y Eva

Fred?

Teniu fred a Barcelona amb 6º de mínima?

Doncs mireu la temperatura que feia l'altre dia al entrar i al sortir de la feina.

Segur que no us voleu repensar més d'un la idea de venir cap aquí?

Driving

Això és a la sortida de la feina (7h) i per l'autopista de camí a casa. Al video potser no es veu gaire però estava nevant "copiosamente".Cada dia hi ha més neu i més gel i ens està costant més arribar (i tornar) a la feina. Ahir vam arribar un quart d'hora tard però la nostra jefa ja arribar una mitja hora tard! És increïble però tot i que els coles i universitats estàn tancats, nosaltres hem de continuar treballant. 

Y llegó la nieve...

I la previsió meteorològica és que nevi cada dia durant la propera setmana. Aviam si no podrem anar a treballar...

Estem vius (però ultra cansats)

Bueno ja portem 4 dies de feina i per tant amb l'horari al revès. Després de 8 hores treballant arribem a casa, cap a les 7am, esmorzem i ens anem a dormir. Cap a les 4pm ens aixequem, dinem i perdem el temps descansant una mica més. Sopem cap a les 8pm i una altra vegada cap a la feina. 

Voleu saber què fem a la feina? Fem diferents tasques, com per exemple enrotllar uns palitos de marisc congelats amb salmó fumat. Posar cubells de salsa a dins de mànegues pastisseres. Fem diferents tasques a una cadena de producció, de vegades hem de posar un tros de salmó a sobre d'uns blinis, o posar gots a dins de l'envàs o coses per l'estil. 

Tot això resulta molt cansat, sobretot pel fet d'estar tantes hores de peu i treballant sense parar. Per sort aquí es cobra cada setmana i demà tindrem el nostre primer sou. A més començarem el cap de setmana abans que ningú: a les 6am. 

Aquest cap de setmana aprofitarem per visitar el castell d'Edinburgh ja que l'entrada es gratuïta, al ser Sant Andrew's que és el patró d'Escòcia. A més a més ens venen a instal·lar l'internet fixe. 

Ara estem a un bar amb Wi-Fi on fan actuacions en directe i on us portarem quan ens vingueu a veure. Està molt a prop de casa i el lloc és molt macu. 

Bueno us hem de deixar perquè hem d'anar a fer el sopar i cap a currar una altre vegada.  

Al final no comencem a treballar dilluns...

Ahir divendres vam anar a la reunió de l'empresa aquella. La cosa no va començar gaire bé perque vam fer tard. Anàvem amb temps, haviem sortit d'hora però un accident a l'autopista va fer que arribessim 10 minuts tard.

Al ritme habitual de parlar en anglès, la noia de l'"entrevista" de l'altre dia, ens va fer a nosaltres i a unes 20 persones més, una introducció sobre l'empresa. No vam entendre gaire cosa pero el que sí que vam pillar és que és una empresa que té molt en compte els aspectes d'higiene. Ens van dir què es pot fer i que no. Un exemple és portar fruits secs al treball. Totalment prohibit (ni al parking). El motiu? Sabeu quan en un paquet posa "puede contener trazas de frutos secos"? Doncs aquí no ho posen, així que com hi caigui alguna cosa, poden causar que algú amb alèrgia mori i la lian. A continuació i per "assegurar-se" que ho haviem entès, vam fer un test, comprovant de forma grupal les repostes.

Després del rollazo, va venir la visita turística. Sona divertit però en la pràctica no ho va ser tant, perque t'has de canviar de roba + rentar-te les mans com 80 vegades. Només passar la porta, notes una forta olor a peix. És el moment de "vestir-te". Primer et poses les botes (tipu les d'aigua), un gorrito protector al cabell, una bata que cobreix tot el cos i a rentar-se les mans. Quan et rentes les mans has de: 1r-rentar-les amb sabó i aigua calenta. 2n- Assecar-les completament. 3r- Aplicar l'alcohol desinfectant. Amb tot això accedeixes al passadís central però això no és tot. Si vols entrar en una de les sales on es treballa, has de: canviar-te de bata, posar-te un segon gorro adicional, passar per un rentador de botes, tornar-te a rentar les mans i passar per un torno que s'obra quan poses les mans en dos forats que et dispensen un altre líquid desinfectant.

Va ser així com vam veure la feina que fan a la fàbrica. A la primera sala on vam entrar, s'ocupaven de preparar salmó fumat. Primer li treuen la pell i les espines. A continuació el tallen mirant que sempre pesi el mateix. Després l'empaqueten. I per últim li posen els plàstics i els tanquen al buit. A l'altra sala que vam estar, no ens vam enterar què feien perque estàven en el descans, però era un procés semblant amb un altre menjar.

Així doncs, no comencem a treballar dilluns sinò demà diumenge. El nostre torn és de nit. Horari de 10pm a 6am de diumenge a dijous. Així que això pot ser divertit! En un principi el contracte és de 5 setmanes i cobrem el mínim d'aquí (5,93 pounds + plus nocturnitat).

Mirant el cantó positiu, segur que no trobem trànsit. Així, quan aneu a dormir podeu pensar que nosaltres estem pringant per allà. Ja us explicarem què tal va la primera setmana... I si és possible treure's aquesta forta olor a peix i salmó de les mans!

Tenim treball?

Fa dos dies vam rebre una trucada. Demanaven per la Núria i li van dir que si volia anar a fer una entrevista de feina a l'endemà. També li van preguntar que si la seva parella estava buscant feina (o això vam entendre). Parlant per tlf no vam gosar preguntar quin tipus de feina era ni re. Li vam demanar si ens podien enviar l'adreça on anar a fer l'entrevista per mail. Quan ho vam mirar, va resultar que havíem d'anar a Livingston, a uns 30 minuts en cotxe.

A l'endemà, tot decidits, vam sortir cap allà. Al arribar, vam veure molta gent esperant per fer l'entrevista i ens van fer entrar en una mateixa sala a tots alhora. La noia de l'empresa va començar a explicar a què es dedicava l'empresa i les vacants. Tot això ho explicava molt ràpid i nosaltres no acabàvem d'entendre tot. Ens limitàvem a anar dient que "yes" o "ok". Quan la noia va acabar de fer la parrafada, va repartir uns papers per omplir. Quan ja havíem omplert un munt de papers, vam trobar una especie de contracte. Després d'omplir no pocs qüestionaris, la noia ens va donar una copia del contracte (si és que se li pot dir així) i ens va dir que fins divendres a les 9am.

En un principi demà divendres estarem durant 3 hores i creiem que ens explicaran una mica més les nostres funcions i el nostre horari. Pel que vam entendre, és possible que ja dilluns que ve comencem.

Us expliquem lo poc que vam entendre: Es tracta d'una empresa que es dedica a preparar menjars precuinats. Així doncs és un treball de fàbrica, de manipulació d'aliments i d'envasament dels mateixos. Creiem que és un treball temporal fins l'època de nadal tot i que ens van dir que potser és possible continuar després. Això és el que menys ens preocupa perque encara que només estiguem un parell de mesos, llavors ja podem buscar una altra cosa ja havent treballat a UK i (esperant) dominar millor l'anglès.

Així doncs, esperem tenir ja feina. Ja us direm quan nosaltres ho tinguem més clar ;)

Ah! I sembla que hem fet una amiga. Divendres passat vam quedar amb una noia per fer intercanvi lingüístic. És una noia de 21 anys que ha estat vivint 4 anys a Espanya (Jaca). Ahir vam tornar a quedar amb ella i vam preparar una truita de patates i la vam convidar a casa. És una noia molt divertida que a l'Albert li recorda molt a la Lucía. I properament tornarem a quedar amb ell, que ens ajuda a practicar l'anglès i a entendre coses de per aquí!

P. D. Esperem que l'empresa on comencem a treballar no sigui igual que aquesta:

¡¿A 5 peniques?!

Demà per fi és el gran dia. Demà tenim una cita a l’oficina de treball per aconseguir el número necessari per treballar aquí al Regne Unit (semblant al número de la seguretat social). Fa 3 setmanes que vam demanar hora. Es tracta d’una petita entrevista. Serà a partir de llavors quan buscarem feina ràpidament. Us anirem explicant com va la cosa... A veure si hi ha sort!

Aquest dimarts passat, havíem quedat amb un noi per fer intercanvi lingüístic. Al principi ens pensàvem que era una noia (el seu nom és Zubair però es  fa dir Zee) però ha resultat ser un home de prop dels 40 anys de Pakistan (si, si,... és un paqui). És un home que sap molts idiomes i està aquí estudiant. L’anglès el domina des de fa anys (era professor d’anglès al Pakistan) però d’espanyol està començant, així que li estem explicant coses bàsiques. Als 2 minuts de trobar-nos ens va preguntar si podia venir a casa per anar a un lloc que no fos sorollós i ens va portar en cotxe fins aquí. Va ser una mica estrany i vam sobreviure! (aquí la conducció posa una mica els pèls de punta a aquell que no està acostumat). El dissabte el tornarem a veure però abans, demà, em quedat amb una altra noia (aquesta sí que hauria de ser una noia per que es diu Georgia i creiem que parla molt bé el castellà). Així doncs, anem poc a poc coneixent gent d’aquí i esforçant-nos en practicar al màxim l’anglès.

Com no treballem i tenim bastant temps lliure ens estudiem totes les ofertes per saber què comprar a cada lloc i així que ens surti la compra molt barata. Ja som super-fans dels productes rebaixats d’última hora (amb tot el que trobes ben bé et podries alimentar). Inclús trobes coses que caducaran en 2-3 dies però al tenir stock nou, els productes es rebaixen CONSIDERABLEMENT. A més, sempre està la opció de congelar el producte i treure’l quan es vagi a fer-ne ús. Aquest nou ART ens ha portat a aconseguir avui un pa de motlle a 5 peniques (i no és de marca blanca!) que caduca d’aquí un parell de dies. L’altre dia també vam comprar un article a 5p: aquesta bossa de bollos: 12 de hotdog + 12 d’hamburguesa que ja estan al congelador esperant-nos.

Per cert! Aquest cap de setmana es decideix el campionat de F1 (a la última carrera). Aviam què succeeix...!

Camarero, camarero: Una de bravas!

Avui ens havíem proposat anar a fer turisme i les baixes temperatures no ens han tirat enrere. Quan ens em aixecat, vèiem que feia molt bon temps (cel totalment blau) però al sortir em vist que la temperatura era baixa (durant tot el dia hem estat entre 3 i 6 graus). Així doncs hem anat cap al centre! Avui hem estat per l'OLD TOWN: la part antiga de la ciutat.

Hem estat callejeando i contemplant algunes de les atraccions com el Castell, la Royal Mile, l'Elephant House (la cafetería on una tal J. K. Rowling va escriure els llibres de'n Harry-el-del-pote) i un cementiri de persones i animals (aquí és bastant freqüent visitar-ne o inclús anar-hi a fer picnics). Ens hem deixat recomanar per la guia a l'hora de triar el lloc on dinar. Avui era el primer dia que dinàvem fora des que estem a Edinburgh i hem tastat el fish and chips (tranquis que un altre dia cauran altres menjars típics d'aquí). Total, que estava tot molt bo.

Després de dinar i amb el fred al cos, hem posat rumb cap a Calton Hill. Això és un turó que queda al mig de la ciutat i que a dalt de tot hi ha diferents monuments conmemoratius. És un lloc fabulòs per contemplar gran part de la ciutat. Ah! I també per entrar en calor perque la pujadeta fins al cim té tela. Aquí ja estàvem bastant cansats i amb fred, així doncs hem decidit marxar cap a casa.

Hem vist la F1 i hem estat tota la tarda descansant en el sofà. I per acabar bé el dia ens hem fet les primeres braves (d'aquí el títul de l'entrada eh eh eh), que ja trigaven a caure...

Algunes fotos...

Aquests últims dies estem fent una mica de recerca de feina. De moment no és gaire fructífer. Hem anat a ETT's on acostumen a tenir les feines més tirades però ens diuen que els perfils requereixen un bon nivell d'anglès. Així doncs la cosa no serà fàcil. Ara ens centrem a mirar-ho per internet, on es publiquen a diari ofertes de perfils tipo rentaplats o netejadors. A més ens cal el número de la seguretat social d'aquí i aquest no ens el donaran fins el proper divendres 12 (tenim una cita pactada des de fa setmanes)...

Com que tenim molt temps lliure, ens dediquem a arreglar les coses de casa que tenim pendents i hem començat a fer turisme. Hem visitat el jardí botànic i avui hem anat a Queensferry on hem fet aquestes fotos:

Una altra cosa en la que invertim el temps que tenim és en cuinar. Estem menjant més o menys igual que a BCN però sí que és veritat que en el gust es nota la diferència dels ingredients. Avui hem fet unes mandonguilles extraordinaries (hem fet alguna foto... ja la pujarem!). 

Ah! Per cert, ja tenim microones, fregidora i un quadre molt maco a l'habitació. Tot ha sortit del Sunday Market i cada cosa ens ha costat £5 i un madrugón. Vam matinar per arribar a primera hora al Sunday Market i així poder trobar (i escollir) els "millors" electrodomèstics. Ara només ens falta estrenar la fregidora amb unes braves... No trigaran en caure!

D'aquí molt poc us ensenyarem el canvi del que ara són les cadires del menjador i també com s'ho fan aquí per estendre la roba.

See you soon.

Ganga?

Avui és el nostre dia de sort. Al matí, hem anat al IKEA decidits a comprar una taula (el taulell per una banda i les potes per una altra) per 21 pounds. Tot anava bé fins que he anat a recollir la caixa del taulell al passadís corresponent. En el lloc on hi havia d’estar el producte que volíem, hi havia un cartell que deia que estava fora d’stock. Hem mirat si estava en altres mides, però en el color que volíem no n’hem trobat cap. Ja anàvem a preguntar per quan ho tindrien quan se’ns ha acudit anar a la secció d’oportunitats. Allà hem estat mirant i hi havia un taulell (més gran i més car del que inicialment pensàvem comprar) del color desitjat. No tenia preu. Ha estat la ganga del dia (o això creiem). El taulell ha costat 4 pounds + 2 pounds per pota. Així que ja tenim el meravellòs conjunt taula + cadires a 12 pounds en total. Ja només queda acabar de montar la taula i pintar les cadires.

Més tard pensàvem que haviem trobat la super-ganga. Quan hem anat al super, hem vist una acumulació de gent en un passadís. Allà hem trobat una cosa que havíem sentit: productes a punt de caducar a preus increïbles. Així doncs, hem comprat uns trossos de xai (que han passat de 6 a 1,50 pounds) que hem posat al congelador, peix arrebossat (de 3 a 0,75) que estava molt bo i fresitas (de 2,49 a 1,25). Ja hem après la millor manera d'estalviar. Comprar en aquesta secció i consumir-ho el mateix dia o congelar-ho.

La veritable mega-ganga ha vingut a última hora. Mitjançant una pàgina web (gumtree) vam contactar amb una noia que es volia desfer d'una TV. En principi deia que era de 21' aprox. però l'hem anat a buscar i hem flipat. És una tele panoràmica com de 32'. A més es pot posar els subtituls (amb l'anterior no es podia) i així és més fàcil entendre alguna cosa. Així doncs, els hi hem anat a recollir a la porta de casa (i així no calia que ho baixessin a la basura) i ho hem portat fins a casa (i ara tenim una mega-tele).

Perque comproveu que és una super-tele i us pogueu riure una estona, us deixem amb aquesta foto...

Amueblando...

Des que vam entrar al pis dijous passat, ens estem esforçant molt per suplir totes les mancances que hi trobem. Així doncs, portem 4 dies netejant, fent llistes (per l’IKEA, pel PRIMARK, pel POUNDLAND…), fent compres i busquen mobles econòmics. Estem intentant donar-li el nostre toc personal per sentir-nos realment a casa. A cada moment ens adonem de les coses que encara no tenim però com no ens sobren els diners, intentem trobar-ho lo més barat possible.

Cada nou moble té una història. Ahir vam estar recorrent els charity’s (botigues que s’emplenen de productes de tot tipus que la gent dóna per ser venuts a un preu baix i destinar-ho tot a obres benèfiques) i vam comprar la tauleta per la TV (sense tenir encara tele). Havíem sentit a parlar d’un mercat de segona mà entre particulars que es fa dins d’un pàrquing. El problema era que no sabíem on era. Però avui això s’ha solucionat. Així doncs ja sabem on és i pel mòdic preu de 3,76 pounds ja tenim tele. El que encara no tenim és Internet (ara mateix estem actualizant el blog des del parking del TESCO –on hem trobat una xarxa wi-fi sense contrassenya).

Aquí la majoria d’establiments obren fins i tot els diumenges! Aquesta tarda teníem una altra cosa a fer: anar al LIDL a aprofitar els descomptes d’algun dels productes (que eren només durant el dia d’avui). Mentre tornàvem tot carregats, hem vist al costat d’un container una TV (sensiblament més gran que la ja nostra). Així que un cop hem deixat la compra a casa, hem agafat el cotxe per anar a buscar-la. En aquest cas no hem tingut tanta sort; hem arribat i ja se l’havien endut. Però el destí encara ens guardava una altra sorpresa. De tornada a casa, hem vist un conjunt de mobles esperant el camió d’escombraries. Ens hem apropat i ja tenim 5 cadires (totes iguals). Ah! Per cert, no us preocupeu. No som tant guarros, així que abans d’utilitzar totes aquestes coses, les netegem a fons!

En definitiva, ha sigut un dia ben profitós i cansat. Com gairebé tots. Amb la quantitat de coses viscudes, se’ns fa difícil pensar que només hagi passat poc més d’una setmana des que vam marxar.

Aviam si a partir d’aquesta nova setmana podem… obrir el compte bancari, demanar el número de la seguretat social, buscar treball, buscar una taula pel menjador, un microones, un torrador…

Avera què us expliquem la propera vegada!

Property Let

Portem 3 dies dedicats únicament a la cerca intensiva de pis. Hem visitat unes 10 cases però la sort no ens acompanyava. Algún ens agradava i quan ens decidíem ens deien que el pis ja estava agafat. Això era una mica frustrant perquè quan semblava que ja estava solucionat, tornava tot a començar. Les agències ens han posat problemes al no tenir referències d'altres pisos, per això ens feien pagar 6 mesos de forma anticipada més la fiança i els honoraris de gestió. Ahir vam haver d'avisar (i de pagar) una nit més a l'apartament on encara estem. 

Avui ens hem aixecat amb les coses clares. Després de les experiències anteriors, hem pensat donar una paga i senyal quan un pis ens agradés per assegurar-nos que no ens el treien. Avui al metí teníem planificades moltes visites però a mesura que passava el matí s'han anat anul·lant perquè el pis es llogava abans. Acabem d'arribar de visitar una i PER FI TENIM PIS. No és el millor pis que hem vist però creiem que pel temps que estarem ja ens anirà bé. No entrarem en detalls de la distribució de la casa però que sapigueu que us reservem un lloc. 

La resta de la setmana l'utilitzarem per mudar-nos, visitar la ciutat, fer les primeres compres i la setmana vinent comença un nou repte: trobar feina. Ja us anirem explicant.    

Inaugurant...

Avui per fi hem arribat a Edinburgh i què millor per celebrar-ho que per fi fer la primera entrada al blog.

Han estat 3 dies força durs de viatge i amb algunes complicacions que hem aconseguit superar.

Durant el trajecte ja ens han passat vàries coses que són dignes d’explicar. El primer dia vam cometre l’error d’entretenir-nos massa anant a dinar (al Konig) i al final se’ns va fer la resta de viatge molt pesat (ahh i també vam passar pel pont més alt del món i no vam poder evitar parar per tirar alguna foto). 

El segon dia no volíem cometre el mateix error i vam sortir aviat. Cap a les 17.30 estàvem a Calais (la ciutat que fa de pont amb el Regne Unit). Al veure el preu del Eurotunnel, decidim anar en Ferry. Així que al final perdem unes 3 h per arribar a Dover en Ferry. A partir de llavors toca conduir per l'esquerra (i encara estem vius). Avui, a l'encendre el cotxe per fer l'última etapa, hem vist que no tenia oli. Així que aquesta és l'aventura del dia: primer mirar quin oli ens anava bé i després anar a comprar-lo. El cansanci dels altres dies s'ha fet notar i l'espera fins arribar al destí se'ns ha fet molt llarga.

Ara estem al apartament que hem agafat per les tres primeres nits. Ara és el moment de descansar, ja que fins ara sempre que, per fi, arribàvem a l’habitació del Formule 1 era per posar-nos a dormir. L’apartament està realment bé i això fa que estiguem molt a gust. Per demà ja tenim programades algunes visites a casetes… així que ja anirem actualizant!