Per l'últim St Jordi, la Núria va sorprendre a l'Albert regalant-li un llibre de les 25 millors rutes en cotxe per viatgers alternatius. Vam estar mirant quines rutes ens quedaven a prop d'Edinburgh i vam triar una que baixava per la costa est. Així doncs, vam anar a passar el dia fora i vam tenir sort: un altre diumenge assolellat i amb una temperatura "càlida". Els primers pobles on la guia recomanava parar eren decepcionants. Res per veure i la sensació de que tot allò que explicava la guia (per exemple "el millor poble d'Escòcia") era fals. Vam continuar avançant per alguns pobles gens extraòrdinaris fins arribar a North Berwich.
Aquesta és la ciutat més gran de la ruta i l'epicentre de molta activitat tant comercial, laboral com turística. Al centre de la població hi ha una muntanya que sorgeix del no re. Es veu com directament des de la costa, des del mar, comença una muntanya des d'on pots veure tota la ciutat i els voltants. La platja tampoc era gens lletja, tot i que l'aire et feia oblidar el concepte de platja de Barcelona (tot i que hi havien nens banyant-se: si us hi fixeu en la foto d'adalt es pot veure com alguns es banyen). Des d'allà també sortien vaixells que viatjaven tant a la illa de Maig com a una petita illa que està plena d'ocells i altres animals. Aquesta excursió ens va quedar pendent per fer en algun altre moment, potser quan faci més bon temps... (si es que això arriba a passar mai).
Vam anar a Setmana Santa, i vam veure un joc curiós al que jugaven pares i fills: tots plegats es ficaven al capdemunt d'una baixada i el joc es tractava de veure qui era capaç de llençar un ou dur per la baixada el més lluny possible sense que es trenqués. Sí, senyor... un joc com els d'abans sense més complicacions tècniques! Era graciós anar pujant per la muntanya i anar veient trossos d'ou esmicolats pel terra.
Un cop vam haver dinat un bocata que duiem, vam continuar amb la ruta, tot agafant un camí un tant complicat, molt estret però amb unes bones vistes. A la següent foto no es veu un riu, sino que és aquella la carretera que vam seguir per continuar amb la magnífica ruta.
La carretera acabava en el proper poble a visitar. Ja vam arribar cap al tard però ens va donar temps de ràpidament fer una ruta a peu curta per poder arribar a veure uns acantilats força impressionants.
Ja s'anava fent de nit, així que ja va tocar anar tornant perque ens quedava una estona de camí i al següent dia havíem de treballar.
Què bonic tot, i què bona l'última foto!
ResponderEliminarM'ha dit Moli que teniu cotxe britànic i heu tornat a la feina, em té més o menys informada però començaré a mirar el blog més sovint.
M'alegro que tot us vaig bé!
Salutacions!