The End

Ha arribat la fi (els mayas ja ho van pronosticar). I és en aquests moments quan, més que mai, penso en algunes de les coses que trobaré a faltar d’aquest lloc:

• La sirena del camió dels gelats, que cada dos per tres, sense importar si estem a juny o a gener, se sent des de casa cridant l’atenció dels nanos que viuen a prop perquè vagin a comprar-se alguna cosa.

• La possibilitat d’anar a passar el dia a les Meadows i fer una barbacoa en un parc públic gegant, pràcticament al centre de la ciutat.

• La gent escocesa amb la seva sempre amabilitat i cordialitat.

• Per suposat, el bar The Parlour, on cada dilluns es reuneixen un grup de persones disposades a improvitzar amb els sesus instruments.

• La bona conducció, el respecte i la seva forma civilitzada (i per a nosaltres sorprenent!) d’actuar.

• La calma de la ciutat, que tot i ser una ciutat molt gran i activa, és pausada i tranquil•la, fet que contrasta amb l'estrés i l'agressivitat de Barcelona.

• Òbviament, les súper gangues del Tesco, Asda and company. Això d’anar a comprar a última hora de la tarda i obtenir molts productes pagant menys del 10% del preu original.

• Poder anar a comprar qualsevol dia de la setmana, tant sigui dilluns, dimecres o diumenge.

• Aquesta soledat. Aquest passar de les hores, i aquestes idees buides, sempre mirant al futur i veient en ell, perquè el present de poc importa.

• La tranquil·litat que es respira a casa, on un petit soroll del carrer sembla tot un escàndol al mig de la quietud del voltant.

• Aquest professor d’anglès, amb el que 2 minuts és suficient per crear una situació divertida.

• Aquest aire per la nit, que fa ballar el reflex de l’arbre del jardí, dins de l’habitació.

• Aquesta olor tan desagradable que, dia sí dia no, envaeix tota la ciutat; procedent d’una fàbrica de cervesa del centre.

• Aquest concepte estrany de platja, en el qual només s’hi va per passejar el gos i on has d’anar més abrigat (si hi cap) que a qualsevol altre lloc.

• Aquest estenedor de casa tan catxondo i aquesta olor de roba que impregna tota la casa quan fas la bugada (mandarina i llima del detergent + nabius [arándanos] i gessamí [jazmín] del suavitzant)

• Alguns menjars: fish and chips, scottish breakfast, kettle chips, qualsevol cosa del farmfoods, etc. etc.

• Poder trobar el que necessitis a la pàgina web del Gumtree, gràcies a la que, entre d’altres coses, vam trobar feina, vam amoblar part de la casa, vam comprar les bicis, el cotxe, vam recollir objectes gratis i vam vendre molts dels objectes utilitzats durant aquest temps.

Com dic, tot acaba. I amb el fi d’aquesta aventura que va començar fa més d’un any, també es procedirà a l'eliminació d’aquest blog. En un mes es deixarà lliure el domini amb l’esperança de que algú com nosaltres, d’aquí poc o molt temps, decideixi obrir un nou blog perquè comença una nova aventura i desitja explicar a familiars i amics tot allò que va descobrint en aquesta màgica ciutat.

La incertesa que vivia quan començava aquesta aventura és la mateixa que em pregunta ara sobre què passarà al tornar i com recordaré aquest període. Es tanca un cicle. I es comença un de nou. Vivim en un món d'incerteses on estar quiet pot ser la pitjor solució.

- Gràcies per llegir -